Blog : diari

Entrevista // Diari de rodatge

Entrevista // Diari de rodatge

Aquí us deixem una foto de la gran entrevista amb l’Oriol Mitjà en un entorn idíl·lic.

Equip entrevistant l'Oriol Mitjà
Equip entrevistant l’Oriol Mitjà

Ens hem posat en la seva pell. Escoltar-lo ens ha permès plantejar-nos com és la seva vida en aquest païs llunyà amb una cultura tan diferent a la nostra i quines responsabilitats i consequències té implicar-se en la vida d’aquestes persones.

Hem reflexionat sobre la seva feina, sobre què significa ser metge a països del tercer món. En un indret com Lihir, ser metge no és del tot igual que exercir la professió en una localitat com Barcelona. L’Oriol ens ha explicat que aquí els recursos són molt limitats i que a vegades s’ha de prendre decisions delicades i que això provoca impotència i ganes de canviar les circumstàncies. Ha de ser molt dur veure gent morir que saps que podries haver salvat amb més pressupost o en un país desenvolupat.

A més, els habitants de Papua Nova Guinea tenen una relació amb la mort diferent a nosaltres perquè han viscut moltes morts prematures per la falta de recursos i les condicions de vida. L’Oriol no s’hi acostuma, no s’ha fet més fort. “L’única raó que trobo per continuar lluitant és per què la vida de la propera persona que estigui en les meves mans no se m’escoli pels dits”, confessa.

Després de la reflexió sobre com s’encaixa conviure amb la mort de manera molt més quotidiana que com ho vivim nosaltres, hem parlat sobre les motivacions que et porten a lluitar i treballar pels que menys tenen i donar-los-hi les eines i l’ajut que els cal perquè tirin endavant i puguin pujar al tren de la salut, l’educació i una vida de qualitat.

És un tio admirable!

Durant la filmació de l'entrevista a l'Oriol MItjà vam escollir una localització amb vistes tot i que vam haver de soportar molta calor
Durant la filmació de l’entrevista a l’Oriol MItjà vam escollir una localització amb vistes tot i que vam haver de soportar molta calor

 

A l’aventura // Diari de rodatge

A l’aventura // Diari de rodatge

El nostre viatge a Namatanai ha estat tota una aventura. El mar estava molt mogut, les 2 hores i quart de viatge han estat intenses. Hem començat molt bé, tot l’equip a coberta, gaudint del sol i la calor que queia a plom. Però a mesura que deixàvem enrere terra ferma, el moviment del vaixell ha anat en augment. Convençuts de què estava tot controlat, anàvem fent plans de l’illa des del mar, fins que la Cris i el Gerard s’han marejat. Res greu, però incompatible navegar i filmar.

L'equip a la barca durant el viatge a l'aventura cap a Namatanai (Papua Nova Guinea)
L’equip a la barca durant el viatge cap a Namatanai (Papua Nova Guinea)

Un cop a l’illa, la pluja no ens ha deixat en tot el dia. Hem pogut gravar, però no és la millor situació ni per la qualitat dels plans, ni per la llum, ni – òbviament -, per la comoditat per treballar. A més a més, degut a la pluja hi ha hagut efectes col·laterals a les carreteres (millor dit, camins): enfangades i plenes de tolls d’aigua es fèia difícil el pas dels vehicles. Però també, – com hem pogut veure al llarg del camí -, la pluja ha danyat ponts, alguns dels quals han quedat “desmuntats”.

La gent d’aquí, es protegeix de la pluja amb unes fulles de parra immenses que fan la funció de paraigües.

L'Oriol i el Penias, el seu ajudant, caminant per un camí a Namatanai
L’Oriol i el Penias, el seu ajudant, caminant per un camí a Namatanai

Tot plegat, però, li ha donat un toc d’aventura que potser ens faltava en aquest viatge a Namatanai… tot i que estem en un lloc molt diferent d’on hem viscut i malgrat vivim a diari un munt d’anècdotes exòtiques; aquest toc d’aventura de no saber si arribaríem bé o si aconseguiríem creuar per on havíem de fer-ho per arribar a destí, encara no l’havíem experimentat.

Sortim al diari // Diari de rodatge

Sortim al diari // Diari de rodatge

Avui hem descobert que dimarts passat vàrem sortir al National, el diari nacional de Papua Nova Guinea. El més emocionant ha estat que ho hem sabut perquè ens l’han ensenyat unes dones del poble de Rasese, on estàvem gravant!!

Se’ns han acostat i ens han dit “you are on the paper today!”, i tot seguit s’ha acostat una altra dona amb el National obert amb la nostra foto ocupant mitja plana!!! Barreja d’orgull i vergonya, la que hem sentit…

Un grup de locals de Lihir ens ensenyen l'article del Diari Nacional de Papua Nova Guinea on sortim

‘You are on the paper today!’

A l’illa de Namatanai hi ha poques hores de corrent elèctrica al dia, molt mala connexió telefònica i encara menys possibilitats de tenir xarxa i “connectar-se amb el món”. Hi ha 3 botigues d’alimentació que no hem trepitjat, i una gasolinera. Per això no havíem ni vist el diari…. Han escrit mitja pàgina explicant com tot l’equip de Broadcaster estem gravant a l’illa de Lihir per fer un documental sobre el pian (yaws, en anglès) i com aquesta malaltia afecta als nens d’aquesta zona del món. L’article exposa les motivacions que ens han dut aquí. Tal como nos citan en el artículo, “esperem que donar a conèixer el projecte generi més inversió de futurs sponsors i donacions per assegurar que la feina continua i que s’aconseguirà eradicar el pian el 2020”. La publicació també explica la recerca i el projecte d’eradicació d’aquesta malaltia que està liderant el Dr. Oriol Mitjà.

L'article del Diari Nacional de Papua Nova Guinea on sortim
L’article del Diari Nacional de Papua Nova Guinea on sortim